“I li van dir Colom” de Jordi Sierra i Fabra

colomA la sessió d’avui del Taller de Lectura, xerrarrem sobre l’obra “I li van dir Comol”, del més que prolífic autor Barceloní, amb més de quatre-centes obres entre narrativa juvenil, infantil, per adults, biografies, assaig, etc. En aquesta novel·la d’aventures, Sierra i Fabra, ens narra el periple d’un jove Cristòfor Colom, en els anys de la seva adolescència, on anirà adquirint part dels coneixements que, convertits en falera, li faran arribar a la gran fita del descobriment.

Catalogada com a novel·la juvenil, aquesta obra barreja la ficció i la història, a parts iguals, presentant, més enllà del protagonista, alguns altres personatges històrics. Una bona estona de lectura d’aventures que, per força, ens durà records d’antigues lectures.

Enllaços

Entrevista del 2010 a Enclaverevista.

Petit documental. Jordi Sierra i Fabra- 40 años, 400 libros.

 

 

La sonrisa etrusca. José Luís Sampedro

la_sonrisa_etruscaLa sonrisa etrusca és una de les més entranyables novel·les d’aquest escriptor, economista, humanista barcel·loní, nascut al 1917. Publicada al 1985, aquesta novel·la, a través de la història del vell Salavatore Roncone -un dur ancià que deixa la seva Calàbria natal, per a acudir a Milà per a ser tractat d’una severa malaltia-, ens permetrà xerrar sobre les dualitats que s’esdevenen entre l’ancianitat i la juventut, sobre el camp i la ciutat, sobre la tradició i la modernitat. Però sobretot ens permetrà viure, d’una manera tendra, però allunyada de sensibleria “cursi”, l’evolució d’aquest avi, expresada a través de l’amor: un amor pel qual es dóna al seu nét, a una nova dona en la seva vida, en el seu fill i la seva jove…

Ens ho passarem bé!!!

Enllaços:

  • Entrevista amb José Luis Sampedro al programa Salvados, del 29/01/2012
  • Discurs d’Ingrès a la Real Academia Española de la Lengua, amb el títol “Desde la frontera“.
  • Notícia sobre l’adaptació teatral de “La sonrisa Etrusca” (EFE,2010), de J. Pablo Heras, amb Héctor Alterio i Julieta Serrano.

L’illa de Maians, de Quim Monzó.

illaEl dilluns 11 de Febrer, comentarem la lectura de L’illa de Maians, de Qim Monzó. Es tracta d’un volum de relats curts, publicada el 1985, amb el que hom considera el pas de la juventut a la maduresa literària de l’autor. El títol fa referència  a una illa sorrenca, ubicada a uns cent metres de la platja de l’antiga Barcelona, davant el barri de la Ribera, illa la qual va quedar integrada a la construcció del port, al 1477: una part d’aquesta illa és ocupada, actualment, pel barri de la Barceloneta.

En els diferents relats curts (fins a catorze), analitzarem els trets comuns i estilístics d’aquest reconegut autor, on l’histrionisme, la comicitat, el misteri, l’humor, l’erotisme, fins i tot el llenguatge, esdevenen els veritables protagonistes, i on la subversió de l’ordre tradicional de la narrativa serà una constant que sovint ens farà dubtar dels pla real i l’imaginari.

Alguns enllaços:

  • Una excel·lent entrevista, a la revista electrònica JotDown.
  • Quim Monzò al programa de TV3, El Convidat.
  • Discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt, al 2007, dedicada al Català.
  • Enllaç al relat “Un sopar familiar“, de Kazuo Ishiguro, per comparar una altra opció d’explicar contes.

Nada, de Janne Teller

nadaExemple, exemple…

És dura fins arribar a la violència. És de suspens fins arribar més enllà de la por. És crítica fins arribar a fer que el lector es repensi certs valors socials. I sense ser realista és tant possibilista que supera qualsevol ficció. Però no l’agafeu amb por, no. Per sobre de tot, Nada és una novel·la reflexiva, gairebé filosòfica, d’un marcat caràcter existencialista, amb un protagonista excepcional, el jove Pierre Anthon, que comença delectant-nos amb aquesta reflexió: “Nada importa. Hace mucho que lo sé. Así que no merece la pena hacer nada. Eso acabo de descubrirlo.”

Arrel d’aquesta postura vital que adopta el jove Pierre Anthon, els companys de la seva classe volen demostrar-li que està equivocat i que a la vida hi ha moltes coses que tenen valor i sentit. D’aquesta manera cada un d’ells s’ha de desprendre i aportar al grup quelcom que tingui molt de valor personal però a petició d’un altre company. I aquest quelcom comença per uns objectes materials com són unes sandàlies noves o una bicicleta però acaba arribant a altres nivells més transcendentals i íntims com són la creença religiosa o la “innocència” femenina.

I aquests joves arriben fins a aquest punt de radicalització fruit de la innocència infantil que els impedeix saber trobar el límit de què està permès ètica i moralment, però per una bona causa, segons ells, que és -com he anunciat anteriorment- el fer-li veure al seu company, gràcies al “montón de significado” que van creant, que a la vida hi ha moltes coses amb valor i sentit.

Nosaltres, no us vull explicar més aspectes de l’argument i del desenllaç d’aquesta novel·la perquè paga molt la pena la seva lectura. Només dir-vos, per acabar, que la seva publicació i la seva lectura va estar prohibida durant molt de temps a diversos països europeus.

Bloc a WordPress.com.